Pain Management in L'Hospitalet de Llobregat

Victor Mayoral Rojals MD

Pain Management

Location

  • Victor Mayoral Rojals
    Hospital Universitari de Bellvitge
    L'Hospitalet de Llobregat, , 08907 - Spain
    Phone: 0034933359011 (ext 2066)

About Our Practice

PRESENTACIÓ DE LA UNITAT DEL DOLOR DE L’HOSPITAL UNIVERSITARI DE BELLVITGE

Dimensió social i econòmica del dolor crònic
Les Unitats del Dolor
Unitat del Dolor de l’Hospital Universitari de Bellvitge
Activitat assistencial
Activitat investigadora
Activitat docent
El comitè del dolor

Abril del 2008

Dimensió social i econòmica del dolor crònic

Donada la diferència fisiopatològica i enfocament terapèutic entre el dolor crònic i agut, sempre han estat estudiats d’una manera diferent. A efectes pràctics la comunitat científica ha fixat un límit temporal en tres mesos per a diferenciar-los.

Dolor crònic

Per els darrers estudis epidemiològics coneixem que el dolor crònic es podria considerar una “epidèmia silenciosa”. Així, al 2002 i per enquesta telefònica, es va estimar en un 23,4% el percentatge de la població espanyola que patia dolor crònic (Català E i col. Eur J Pain 2002;6:133-40). Si ens fixem en els adults de mes de 65 anys a Catalunya, i en una enquesta realitzada al 2006 (Miro J i col. Eur J Pain 2007;11:83-92), el 71,4% referien dolor d’una durada superior a tres mesos i en una mitjana de quatre regions del cos. El dolor mes freqüent referit va ser, com es Logic per la edat, el somàtic osteomuscular i en concret el dolor lumbar i d'articulacions.
Actualment, disposem de diversos estudis sobre l’impacte econòmic que suposa el dolor. Aquests estudis apunten que les despeses ocasionades representarien aproximadament el 2,8% del PIB dels països industrialitzats. Segons les darreres dades disponibles (Institut d’Estadística de Catalunya - AEC/98 ), el PIB de Catalunya l’any 1996 fou: 83.665,62 milions d’euros. El 2,8% del PIB a Catalunya representa: 2.342,64 milions d’euros anuals. Dins d’aquest cost, s’inclouen despeses de personal sanitari, d’Institucions Sanitàries, medicaments, radiologia, laboratori, ortopèdia, trasllat de pacients, despeses administratives i absentisme laboral (Busquets C, Ribera M. Unidades del Dolor. ACMCB)

Les Unitats del Dolor

La primera Unitat del Dolor va ser creada al 1960 pel Profesor Bonica als EEUU fruit d’una creixent necessitat de abordar el dolor com un conjunt sindròmic i no sols com un símptoma. Es tracta d’una especialitat amb un creixement exponencial com es pot observar amb la quantitat creixent de revistes mèdiques dedicades a ella, els recursos sanitaris i la qualitat i cantitat d’investigació que genera. La visió multidisciplinar es avui considerada com imprescindible per els professionals que treballen en aquest camp de la medicina. Així, la IASP (International Association for the Study of Pain), fundada al 1973, ha regulat el que son els requisits per l’acreditació d’unitats del dolor.

Nivell I: Unitats de tècniques específiques en tractament del dolor:
1. Haurà de desenvolupar almenys una jornada laboral completa a la setmana
2. Ha de posseir un espai físic propi definit.
Nivell II: Unitat unidisciplinar de tractament del dolor:
1. Ha d'estar constituïda per almenys dos metges especialistes.
2. Deurà existir un coordinador mèdic especialista.
3. Posseir un espai físic propi.
4. Deu realitzar les històries clíniques dels pacients.
5. Tots els seus membres han d’estar en possessió d'una titulació oficial suficient.
Nivell III: Unitat multidisciplinar de tractament del dolor.
1. Exactament igual que els recomanats a les unitats de nivell IV llevat de l'obligació de realitzar labors docents i d'investigació.
Nivell IV: Unitat multidisciplinar per a estudi i tractament del dolor.
1. Dues especialitats mèdiques distintes, sent obligatori que un d'ells sigui anestesiòleg o neurocirurgià.
2. Un psicòleg o psiquiatra integrat en la unitat.
3. Col·laboradors nomenats de, almenys, tres especialitats diferents.
4. Director o coordinador mèdic especialista de la unitat.
5. Oferir possibilitats diagnostiques i terapèutiques.
6. Tenir espai físic apropiat i adequat.
7. Tots els membres de la plantilla han d’estar en possessió d'un títol oficial.
8. Ha de tenir protocols clínics propis.
9. Deu haver un mínim de 300 pacients nous a l'any.
10. Deu tenir accés físic o electrònic a una biblioteca o Hemeroteca.
11. Ha de desenvolupar labors d'investigació sobre dolor.
12. Deu tenir programes educatius dirigits a professionals sanitaris.

En resum, una unitat del dolor multidisciplinar ofereix els recursos materials i humans no sols per l'alleugeriment del dolor (tractamen farmacològic i tractament intervencionista), sinó també per la milloria de la qualitat de vida, millorant l’activitat funcional i psicològica (tractament psicològic i teràpia ocupacional) sense descuidar la formació i investigació.
Unitat del Dolor de l’Hospital Universitari de Bellvitge

La Clínica del Dolor de la Ciutat Sanitària i Universitària de Bellvitge es va crear al 1983 i sent llavors el seu responsable el Dr. Álvarez i cap de servei d’Anestesiologia el Dr. J Cochs. La seva ubicació inicial es trobava a l'antiga escola d'infermeria oferint els serveis de consulta externa i diferents tècniques analgèsiques principalment a malalts oncològics. Des de llavors la Clínica ha sofert diversos canvis d'ubicació: Hospital Duran i Reynals, consultes externes de la planta 0 i consultes externes de la planta –1.

Des de 1991 a 1994 es van ampliar els recursos humans en una persona que col·laborava ocasionalment: Dr. C. Bartolomé (1991 i 1992), Dr. S. Nogués (1993 i 1994). Al 1995 s'intenta un reconeixement d'aquest segon lloc de treball en la planificació setmanal del Servei d’Anestesiologia. Així, condicionat a les necessitats assistencials de quiròfan s'ha anat cobrint successivament per la Dra. E. Vidal (1995 i 1996), Dra M. Fernández, Dra. A. Mainer i Dr. V. Mayoral.

Al juny de 1997 es crea el Comitè del dolor de la CSUB en el qual la Clínica del Dolor forma part des d'un inici i s'aconsegueix donar un nou impuls que permet la realització i engegada del protocol de analgèsia postoperatòria (Desembre 1997), una consulta externa a l'Hospital Duran i Reynals (Desembre 1997) i la incorporació de la infermera Sra. C. Caro (Octubre 1997).

A l’any 2002, l’incorporació a la unitat del llavors cap de servei d’Anestesiologia Dr. A. Montero, persona de reconegut prestigi en el camp del dolor, va suposar una clara evolució en la varietat de tècniques analgèsiques que podíem oferir, les oportunitats d'aprenentatge, la docència i investigació. Amb ell ens vam traslladar a la nostra ubicació actual que son les noves consultes externes (B3), incorporant-se a la unitat el Dr X. Garcia Eroles.

Al Setembre del 2006, el Dr A. Montero es va reincorporar al seu anterior càrrec de cap de servei d’Anestesiologia a Lleida i el Dr X. Garcia Eroles també s’ha traslladat a l’Hospital de Terrasa com Cap de Servei. El seu comiat ha coincidit amb l’incorporació successiva de quatre nous membres a la unitat, la Dra. M. Valcarcel, Dr. M. Casals, Dr. T. Domingo i Dr. A. Serrano que junt amb la Dra. M. Fernández, la Sra. C. Caro i el Dr. Víctor Mayoral, composem la unitat a l’actualitat.

La necessitat del treball multidisciplinari configuren un organigrama que inclou diferents serveis amb espais i tasques compartides

Activitat Assistencial

Amb data de Març del 2008, els cinc metges, la infermera i la psicòloga, donem cobertura a consultes externes i al dolor complex d’hospitalització dels dos hospitals. Contem amb: sis consultes setmanals de metge (una a la unitat de cures pal·liatives), quatre setmanals d’infermeria i tècniques, dues mitges consultes setmanals de probes neurofisiològiques en dolor, un quiròfan setmanal a consultes externes per infiltracions sense escopia amb disponibilitat d’ecografia, un quiròfan a l’Hospital Duran i Reynals els Divendres per dolor oncològic i tres quiròfans de mig matí al mes a la sala DIVAS amb possibilitat d’escopia Rx.

Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres
Consulta 5 Dr. J. Montero (Neurodol) *
Consulta 5 TENS i altres tècniques

Consulta 5 Infiltracions articulars i miofascial
Consulta 4 Consulta General Dolor
Pal·liatius Interconsultes i Intervencionisme sota demanda
Consulta externa Dilluns i Quiròfan cada Divendres
Sala gran cext Teràpia de grup (Psicodol) en base a un estudi prorrogat 1 any (2008)
IC HUB Interconsultes HUB
DIVAS (3 mig matins al mes) Intervencionisme amb escopia
QUIRDOL Infiltracions sense escopia
TAC (2 al mes) Vertebroplàsties i miofacial profund

L’activitat de radiofreqüències al DIVAS va començar al Juny i dura mig matí tots el Dijous a excepció del 3er Dijous del mes que no tenim activitat.

L’Activitat al TAC (cada dos Dimarts), com l’anterior, es fa en conjunt amb el Dr. A. Muntané, amb un repartiment clar de les tasques associades al procediment, tractant-se fractures vertebrals (Vertebroplàsties), dolor miofascial profund i bloquejos neurolítics del SN Simpàtic.

La unitat del dolor aten a tot tipus de dolor crònic i agut amb les següents prestacions, la distribució de les quals trobaran a l’apartat d’activitat assistencial:

1. Consultes dolor no Oncològic (Mòdul B3).
a. Diagnòstic i tests de severitat i qualitat de vida
b. Tractament farmacològic
c. Educació sanitària i laboral
d. Informes d’assistència
2. Consulta de dolor Oncològic (ICO)
a. Dilluns a Cures Pal·liatives (consulta, planta i tècniques)
b. Divendres al quiròfan de Braquiteràpia (tècniques)
3. Avaluació psicològica (pacients admesos a un estudi aprovat pel CEIC)
4. Interconsultes a unitats d’hospitalització (HUB i DiR)
5. Diagnòstic neurofisiològic complex (Cheps i Thermotest; potencials evocats)
6. Estimulació nerviosa elèctrica transcutània (TENS)
7. Iontoforesis
8. Teràpia magnètica transcranial (pacients admesos a un estudi aprovat pel CEIC en col·laboració amb el Dr J. Montero de Neurofisiologia)
9. Teràpies mínimament invasives (esteroides, anestèsics locals, àcid hialuronic, toxina botulínica, radiofreqüència):
a. Infiltracions articulars
b. Infiltracions epidurals (tots els nivells)
c. Infiltracions radiculars
d. Infiltracions facetars i de branca posterior
e. Infiltracions de ganglis simpàtics
f. Infiltracions punts gatell amb electromiografia
g. Infiltracions muscle profund amb TC o escopia
h. Infiltracions nervi i plexe perifèric
i. Infusions intravenoses d’anti-hiperalgèsics
10. Teràpies invasives semipermanents
a. Bloquejos neurolítics espinals
b. Bloquejos neurolítics de gangli simpàtic
c. Reservoris espinals
d. Indicació i seguiment de Vertebroplàties (amb els Drs. Serra i Muntané de Radiodiagnòstic)
e. Indicació i seguiment de Neuromoduladors i bombes espinals (amb el Dr Aparicio de NCR)

Activitat investigadora.

Els seguents son els estudis mes importants en els que participem:

1. Eficacia y seguridad de un parche de lidocaína al 5% comparado con pregabalina en neuralgia post-herpética y dolor por polineuropatía diabética Protocolo KF10004/03 (EudraCT No. 2006-003132-29). Investigador principal y coordinador nacional. Inicio Marzo 2006.
2. Assaigs Clínics LIDOPATCH II (KF10004/02). Efficacy, safety and tolerabiliy of lidocaine patch in PHN, follow-up. Anys 2005-6. Investigador principal
3. Estudio piloto prospectivo, observacional y abierto de seguimiento de los pacientes que reciben Sativex® como uso compasivo o vía medicación extranjera desde seis centros hospitalarios de Barcelona para el tratamiento del dolor neuropático, la espasticidad secundaria a esclerosis múltiple o el síndrome de anorexia caquexia. Dep. de Salud GENCAT. 2006- ? . Investigador col·laborador.
4. PROTOCOLO DE ESTUDIO PROSPECTIVO, RANDOMIZADO, CON ENMASCARAMIENTO, SOBRE COMPARACIÓN DEL REPOSO INMEDIATO EN DECÚBITO SUPINO CONTRA REPOSO INMEDIATO EN DECÚBITO LATERAL DEL LADO DE LA CIATALGIA EN DECLIVE, TRAS INFILTRACIÓN EPIDURAL CON CORTICOIDE DEPOT (1mg/kg y 1cc/10cm superiores al metro en altura) EN LA LUMBOCIATALGIA CRÓNICA, MAYOR DE 3 MESES DE DURACIÓN, CON DIAGNÓSTICO PREVIO DE HERNIA DISCAL L4-L5.
5. CRONIFICACION DEL DOLOR EN PACIENTES POSTOPERADOS DE HERNIORRAFIA INGUINAL, CIRUGIA CARDIO-TORACICA Y CIRUGIA MAMARIA. ANALISIS DE LOS FACTORES PREDICTIVOS DE LA CRONIFICACION Y ESTUDIO DE POLIMORFISMOS GENETICOS.
6. Ultrasound guided blockade in chronic pain management. Cadaveric study of anatomical landmarks and physiological variations

Activitat docent.

Una unitat del dolor multidisciplinària de nivell IV te el deure de oferir i donar formació. Així, en els darrers anys, els membres de la unitat han participat amb una demanda creixent, en diferents activitats formatives:

1. Pregrau de Medicina
• Optativa del dolor UB (Clínic)
• Especialitats quirúrgiques UB (Bellvitge)
2. Postgrau-Mestratges
• Màster de Cures Pal·liatives
• Màster de dolor de l’UAB
3. Curs de Tècniques mínimament invasives en dolor lumbar (taller audiovisual i de dissecció en cadàver)
4. Cursos d’Infermeria (Cursos ICS)
5. Xerrades a Atenció Primària
6. Docència MIR
7. Rotants externs
8. Sessions clíniques del servei d’Anestesiologia

El comitè del dolor

Creat al 1997, va ser el primer de l’estat espanyol. El Comitè del Dolor te la finalitat de promoure i coordinar les iniciatives que neixen tant per part dels professionals com de la Direcció de l'HUB, en el camp del dolor agut i/o crònic. Compta amb la participació de professionals de diferents especialitats que, amb una dedicació parcial al tema del dolor, treballen en el Comitè del Dolor amb una metodologia de treball comuna i basada en objectius.

Es a través del comitè que s’ha fixat l’objectiu de desenvolupar un projecte de coordinació amb Medicina Primària per tal d’oferir els recursos de que disposem d’una manera mes ordenada i amb mes garanties d’èxit

Specialties
  • Pain Management
Certifications
  • Board Certified
Area of Focus
  • Degenerative Spine
Hospital Affiliations
  • Head of Pain Management Unit
University Affiliations
  • European Diploma in Anaesthesiology
 
Loading map...
SHOW MAIN MENU
SHOW SUB MENU
Cancel
Delete